La Laura i en Joan
en una recerca enlluernadora

Era dijous, estaven a finals de març i la primavera arrencava amb esplendor. En Joan assajava amb el seu grup de teatre quan la Laura va entrar precipitadament a la sala d’actes de l’escola. De tant de pressa que anava no va veure l’Iñaki, un company de teatre d’en Joan que s’estava canviant de vestuari; el va desequilibrar i el va fer caure tant llarg com era estès a terra. Feia goig de veure’l, amb els pantalons a mig posar i amb cara de no entendre què havia passat!

El trajecte no era gaire llarg i van arribar de seguida.

—Què has descobert de la fotònica?

—Doncs que és una disciplina científica que tracta d’aprofitar els fotons de la llum per a moltes coses, com la medicina, la física o l’enginyeria. Els fotons són les partícules que formen la llum, és a dir, molts fotons junts formen la llum que veiem.

—Ve a ser com l’aigua, no? Si les gotetes d’aigua formen un riu, els fotons serien les gotetes i el riu el feix de llum, oi?

—Ni jo no ho hauria explicat millor, Joan! —el va lloar la Laura fent-se la setciències.

—I tant! —van exclamar a l’uníson la Laura i en Joan, admirats de la importància d’aquella recerca. Tant de bo algun dia aconseguim ser tan eficients com les plantes!

—Ara, que ens porten milions d’anys d’avantatge —va bromejar en Jordi.

—Què vols dir?

—Doncs que les plantes han anat evolucionant durant milions d’anys fins a ser tan eficients com són ara. En canvi, nosaltres no fa tant de temps que investiguem, i encara ens queda camí per recórrer.

—Que maco que seria que algun dia aconseguim la saviesa de les plantes i puguem tenir energia sense contaminar.

—Si és que les plantes són molt interessants, són netes, eficients..., i a sobre quan fan la fotosíntesi desprenen oxigen perquè nosaltres puguem viure. M’encanten, prometo respectar-les sempre —va declarar en Joan.

—Et faltaria dir «paraula de roure», no? —li va assenyalar la Laura. Això va fer que els dos infants esclatessin a riure davant la mirada estranyada de la resta de l’equip investigador.

L’endemà, neguitosos perquè el cel estava una mica tapat, la Laura i en Joan es van acostar a l’ICFO per aprofitar les poques hores que els restaven de poders màgics i ajudar en la recerca. Com que era dissabte el centre estava força tranquil. De l’equip només hi havia en Marc i la Luat.

—Luat, estic preocupat, avui el dia està una mica núvol, això vol dir que no podrem provar la nostra placa?

—Tranquil, Joan, que en això fem una mica de trampa: utilitzem un simulador de llum solar.

—Ja t’ho deia jo, Joan, que havia d’haver-hi truc, sinó quan plou i fa núvol s’haurien d’aturar totes les recerques que necessitin llum solar.

—Però ara que hi penso, com s’ho fan les plantes a la nit per viure? Amb la foscor no poden fer la fotosíntesi, oi?

—T’ha agafat fort amb les plantes, eh, Joan? Els passa com a les persones, vosaltres necessiteu menjar bé per créixer i que el cos us funcioni correctament, però no mengeu a totes hores. Per tant, les plantes emmagatzemen l’energia per funcionar els dies núvols o quan és de nit.

—Ostres, Joan, quin greu que em sap no poder continuar col·laborant en aquesta recerca de fotònica.

—Ja ho pots ben dir, hem d’aprendre tant dels éssers vius del planeta! De totes maneres, sempre et pots dedicar a investigar en fotònica quan siguis gran.

—M’ho pensaré seriosament, ara que segur que la Clàudia i en Morgan de classe no s’ho pensen ni un moment, i quan els expliquem la recerca segur que voldran dedicar-se a la fotònica de grans.

—Segur, tant que els fascinen la tecnologia i aconseguir grans reptes.

—De totes maneres, perquè t’agradi la fotònica només cal que t’interessi la llum i qualsevol altra cosa, perquè realment la llum serveix per a tot. Què, Joan, anem a practicar una mica de piragüisme?

—Qui arribi primer tria piragua! —va exclamar en Joan mentre arrencava a córrer.